
Bones! l'objectiu d'aquest blog que estreno és parlar (com és obvi) del que a mi em doni la gana, i començaré fent-ho d'un personatge singular, filòsof i pensador català, humorista fins i tot, anomenat Francesc Pujols i Morgades. Aquest home, que ell tot solet va fundar una religió (la Religió Catalana o Científica, amb influències lul·lianes, a la qual s'arribava mitjançant la hiparxiologia), que no sé ben bé de què va però de ben segur que deu ser divertida, és un geni desconegut pel gran públic, amic d'en Sagarra i d'en Dalí, i membre de la mítica "Penya Gran" de l'Ateneu barcelonès. De moment, només dic això, ja que en sé alguna coseta més però hauria de llegir algun dels seus llibres o dels que parlen sobre ell (per a qui li interessi: "Francesc Pujols per ell mateix", d'Artur Bladé Desumvila; "Llibre que conté les poesies d'en Francesc Pujols";prologat per Joan Maragall, "Llibre de Job", de Pujols; i "El nuevo Pascual o la prostitución", d'Augusto de Altozanos; aquests últims publicats per l'Editorial Andana de Vilafranca). Ja us ho aniré explicant... I per fer boca, el text d'on prové aquella frase que tots hem sentit i que ningú sap d'on ve: "Algun dia, els catalans ho tindrem tot pagat" i una cançoneta de mestre Sisa:
Francesc Pujols, fragment de "Concepte general de la Ciència catalana".
El secretari de la natura,
puja l'escala, buscant els àngels,
al quart graó, respira i s'atura,
diu en veu alta allò que escriurà.
Dintre la Torre, passant les hores
d'un català que ho té tot pagat,
matant un bròquil a l'Ateneu
o bé inventant un nou ritual.
Dalt la figuera en Salvador
pinta els darerres de l'ample cel,
seguint el curs de la tradició:
escolta el savi de Martorell (bis).
Com un senyor que li fes de xòfer
a l'únic déu de cap religió,
tots dos es guarden de l'arquitecte
més metafísic nat a Riudoms.
Quan s'agermanen l'art i la vida,
la bona taula i la mare ciència
dónen la ma a la filosofia
la poesia i les "varietés"!
Dalt la figuera...
Combina rodes
el Mestre Llull
pol lluminós
del coneixement,
per convocar un ofici de llums
visqué en Pujols irònicament.
Cercant amable
sempre un somrís:
-La Veritat, ai! qui la trobés!
Del caminant queden els camins
delpensador el seu pensament!
és el més nou i també el més vell
escolta el savi de Martorell
la veu més clara si vols consell
escolta el savi de Martorell
la solució per desfer el cabdell
escolta el savi de Martorell!
"Tal vegada no ho veurem, perquè estarem morts i enterrats, però és segur que els qui vindran després de nosaltres veuran els reis de la Terra posar-se de genolls davant Catalunya. I serà aleshores quan els lectors del meu llibre, si encara en queden alguns exemplars, sabran que tenia raó. Quan es miri els catalans, serà com si es mirés la sang de la veritat; quan se’ls doni la mà, serà com si es toqués la mà de la veritat. Molts catalans es posaran a plorar d’alegria; se’ls haurà d’assecar les llàgrimes amb un mocador. Perquè seran catalans, totes les seves despeses, on vagin, els seran pagades . Seran tan nombrosos que la gent no podrà acollir-los a tots com hostes de les seves vivendes, i els oferiran l’hotel, el més preuat regal que se li pugui fer a un català quan viatja. Al cap i a la fi, i pensant-hi bé, més valdrà ser català que milionari. Com que les aparences enganyen, encara que un català sigui més ignorant que un ase, els estrangers el prendran per un savi, que porta la veritat a la mà. Quan Catalunya sigui reina i mestra del món, la nostra reputació serà tal, i l’admiració que se’ns manifestarà arribarà a tals cimeres, que molts catalans no gosaran dir el seu origen i es faran passar per estrangers. Si algú es meravella de que Catalunya -que, en comparació amb altres nacions, no té res i no representa res; que no té el més mínim, és a dir la independència política; la decisió de la qual no pesa res als consells d’Estat- estigui destinada a dominar el món, si algú es meravella d’això, nosaltres respondremaixò altre: “Si haguessin dit als romans, quan volien dominar la Judea, que els jueus els dominariena ells, així com a tota Europa i Amèrica -que encara no havia estat descoberta-, és segur ques’haurien posat a riure”.
Francesc Pujols, fragment de "Concepte general de la Ciència catalana".
El secretari de la natura,
puja l'escala, buscant els àngels,
al quart graó, respira i s'atura,
diu en veu alta allò que escriurà.
Dintre la Torre, passant les hores
d'un català que ho té tot pagat,
matant un bròquil a l'Ateneu
o bé inventant un nou ritual.
Dalt la figuera en Salvador
pinta els darerres de l'ample cel,
seguint el curs de la tradició:
escolta el savi de Martorell (bis).
Com un senyor que li fes de xòfer
a l'únic déu de cap religió,
tots dos es guarden de l'arquitecte
més metafísic nat a Riudoms.
Quan s'agermanen l'art i la vida,
la bona taula i la mare ciència
dónen la ma a la filosofia
la poesia i les "varietés"!
Dalt la figuera...
Combina rodes
el Mestre Llull
pol lluminós
del coneixement,
per convocar un ofici de llums
visqué en Pujols irònicament.
Cercant amable
sempre un somrís:
-La Veritat, ai! qui la trobés!
Del caminant queden els camins
delpensador el seu pensament!
és el més nou i també el més vell
escolta el savi de Martorell
la veu més clara si vols consell
escolta el savi de Martorell
la solució per desfer el cabdell
escolta el savi de Martorell!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada